sábado, 21 de julio de 2007

l'amore dentato

És just que les situacions tinguin la seva rèplica, però ¿on està el límit? Les ocasions que ens surten al pas no poden ser mai controlades per la seguretat de la perfecció. El mos de les dents de la passió és improvisat però no incontrolable, i no gosaria pas imaginar quina és la força impulsora d'aquestes mandíbules famolenques i àvides de luxúria.
És la nostra carn tan feble que es deixa emmetzinar per l'alè d'una boca libidinosa?
És la nostra ment tan traïdora que es deixa portar per la voluptuositat d'una llengua maula?
No hi ha mots inventats per descriure la agonia de l'espera, oblidant mirar enrere però amb la convicció de la veritat més absoluta i sense recordar la inconsciència de la joventut amagada.

No hay comentarios: