SOTA EL TEU COS

Damunt la sorra, sota el teu cos
miro el cel y el teu rostre s’esborra
quan tanco els ulls per imaginar
que tu no ets tu sinò una ombra,
l’ombra d’un amant
que mai no vaig tenir
car el meu cap va rebutjar
allò que el meu cor delerava.
Damunt la sorra, vora la mar,
ara que estic a prop teu,
ma boca desitja aquells llavis
que mai no vaig besar,
però sento esvair l’ànima
quan dic el teu nom
morint-me ofegada
als braços d’aquest foc.